La Maranya era un Centre de Cultura i Joventut situat al municipi de Benicàssim, Castelló. Durant anys ha ofert un espai on treballar activitats de lleure i temps lliure amb infància, adolescència, joventut i també, amb persones adultes. Tot a partir d'un model d'educació en el lleure basat en les estructures i l'organització de les Casas de Juventud i el Moviment Laic i Progressista.
Principalment, les persones que participaven del local podien reunir-se a través de grups estables i així, mitjançant els seus propis gustos i interessos, conformaven una àmplia gamma d'activitats proposades des de baix i en base al seu nivell de participació, muntant el seu propi lleure des del compromís i la solidaritat. Creien en una altra manera de fer les polítiques públiques. Una manera de fer que tingués en compte que, davant del lucre privat de les empreses, hi ha les organitzacions ciutadanes que treballen prioritàriament pel bé de les altres, pel bé comú. Pensaven que era el moment de reclamar que la ciutadania s'involucrés en la gestió del públic. Per això es declaraven madures i capaces per dirigir tots aquells serveis que els afectaven. Així van plasmar que era hora de passar del “jo t'ho faig” al “fem-ho juntes”. El col·lectiu era conscient que elles soles no canviarien res però que res canviaria sense. A la Casa rebien qualsevol jove o grup de joves amb ganes de fer coses, que entrés a la dinàmica de la presa de decisions i mostrés el seu interès per formar part. Sentien que calia defensar els drets dels joves i també de la societat i per això, participaven a la creació d'una cultura alternativa i popular.
«Ana Maria: La Casa de Joventut per a mi és la meva segona casa».
Aquesta podria ser una descripció una mica formal del que Maranya ha estat, però Maranya no hagués estat, ni continuaria sent (perquè, encara que hagi baixat la seva persiana, segueix formant part de la identitat de moltes de nosaltres) sense la diversitat de veus que l'han conformada durant aquests anys. És un gran repte descriure-la així, però no seria possible fer-ho d'una altra manera. Per això, gràcies a les paraules que em van confiar al seu dia a través de la tesi doctoral maranyera es dibuixarà aquesta descripció del que significava Maranya per a moltes de les persones que hi configuraven, una descripció en present, molt més personal i diversa.
La Casa de Joventut la Maranya ha mantingut palès que no és possible una jove desperta a qualsevol preu i ha manifestat moltes vegades que són les persones adultes les que no deixen participar les joves en els nivells que volen i no les joves les que no volen implicar-se. Maranya i els joves sentien que és possible articular-se a partir d'una metodologia concreta en un teixit associatiu juvenil senzill, al voltant d'activitats d'oci, sense perdre l'aire de treball de valors i ideals crítics.
Cal pensar que les joves estan preparades per construir allò que necessiten amb les seves pròpies mans i no volen convertir-se en subjectes passius que sol·liciten a les seves famílies o institucions allò que necessiten. I és que hi ha una relació directa entre l'actitud emancipada i madura i l'aprenentatge progressiu de coses bàsiques com fer una reunió, escriure una acta, saber cedir un torn de paraula, assumir una responsabilitat dins d'un grup i, sobretot, organitzar amb altres persones (equip d'animadors voluntaris, registre al Diari de Camp).
«Sent que aquesta Casa és diferent, nota com la gent l'admira i això li fa sentir orgull de formar-ne part.»
Per això, Maranya és una suma i segueix on un munt de persones, amb les seves necessitats, les seves inquietuds, les seves il·lusions, d'una manera o una altra convergeixen en un punt, uns perquè són joves, altres perquè són monitors, altres perquè són pares, altres perquè necessiten participar d'alguna cosa, altres perquè necessiten sentir un paraigua d'un grup (EI, Josevi). Algunes veïnes del poble en parlen com un conjunt de gent que fa coses positives i bones per al municipi (El, Miriam) assumint-la com un punt de referència que serveix de referent per a les seues filles i fills (EI, Giomar). En ella tenen cabuda moltes activitats, un munt d'elles, molt diverses que acaben emmaranyant-se (EI, Merche). S'organitzen coses alternatives a l'ajuntament i és un bon lloc per a fer coses noves per a la gent (EI, vecina 2).
Una cosa que recorda Miriam (EI) és que Maranya és com una telearanya que comença sent petita però cada cop es fa més i més gran. I no des d'una connotació negativa sinó des d'un lloc on cada vegada es veuen més atrapades les persones, enganxades amb el projecte. Així cada cop es fa més i més gran, més i més fort centrant-se en un projecte social i educatiu. Miriam defineix la finalitat d'aquest espai amb l'objectiu de construir coses que a la gent li agradi i que s'acabi convertint en un projecte empoderador a les seves vides veient joves menors fent coses molt grans.
Ana María (EI) remarca moltes vegades que a les seves amigues sempre els ho diu, que Maranya per a ella és la seva segona casa. Allí pot fer moltes activitats, coneixes gent, es fan amistats i ella considera les persones amb qui forma part de Maranya com una família. A més, sent que aquesta Casa és diferent, nota com la gent l'admira i això el fa sentir orgull de formar-ne part.