Recuperació de la Memòria Local
Arxiu de documents, activitats i publicacions juvenils a Benicàssim
Les revistes juvenils a Benicàssim
La Idea (pròximament)
Estem treballant en recuperar aquesta publicació. Si vols ajudar-nos, contacta'ns.
Tardor i Joventut
Estem treballant en recuperar documents per a traçar el recorregut de les famoses setmanes de Tardor i Joventut. Si vols ajudar-nos, contacta'ns.
Intentem recuperar i mantenir l'arxiu de les revistes juvenils de Benicàssim
Volem donar valor al treball activista, voluntari i educatiu de desenes de joves que han intentat, al llarg dels anys, fer un Benicàssim millor i participar activament de la vida al poble, contant les coses des dels seus propis punts de vista.
Camí Nou 1ª Època
Un equip redactor potent, format per Rafa Julve, J. Carles Ocaña, Dani Rovira, Enrique Mas, Òscar Martí, Jaume Tàrrega, Xavier Tàrrega, Santi Blasco, Faico Eixau, Nèstor Salvador i Eduard Soliva. Els escasos 3 números mostren un ràpid canvi en la línia editorial, a partir dels primers articles en els que es parla dels problemes de la joventut al poble.
Com diu l’editorial de l’últim número «Què passa? Què encara continuem pensant que existeix la Inquisició?»
00
Nº0: Número inaugural
Al novembre de 1996 un grup de joves de Benicàssim llança el primer número d’una revista local feta per ells com a reporters. El curiós motiu del nom «Camí Nou» l’explica Eduard Soliva en aquest audio.
En aquesta edició inicial el jove podia signar amb pseudònim. L’editorial fa una crida a la participació general de la joventut, i per contextualitzar un poc, la Casa de Joventut Quelcom ja existia com associació funcional i organitzada, però no es va inscriure al Cens de GVA fins l’any 1998.
01
Nº1: Cita de la constitució
El primer número de la revista va contindre 2 artícles incòmodes per la seva crítica, i Benicàssim va tindre cert enrenou. L’equip editorial va haber d’explicitar a l’editorial la importància de respectar el dret lliure d’expressió de la ciutadania, acompanyant el text de l’article de la Constitució que ho tracta.
02
Nº2: Aclaracions dels adults
El número 1 també va contindre polèmica, amb un article de Rafa Julve sobre la diferència cultural entre la gent del casc urbà i la gent que viu a les villes i apartaments. El portaveu de ARB (Associació d’estiuejants que després esdevindrà partit i governarà amb el PP) demana matissar l’article amb un altre text i el consell li’l publica, demostrant un talant democràtic excepcional.
No sabem perquè es va deixar de fer la revista després d’aquest número, i sería molt interessant tindre algun testimoni.
Si cap lector/a vol enviar-nos un audio o text explicant, el penjarem o transcriurem ací.
Camí Nou 2ª Època, una revista quatrimestral feta per joves
La revista Camí Nou en la seua segona època va tindre un equip editorial format per joves del municipi. Daniel i Xavier Rovira, Víctor Escoín, Ricardo Bernal, José Egidos, i multitud de joves del poble colaboradors. La publicació d’articles estava oberta a qualsevol jove, respectant l’esperit inicial de la publicació. Tots els articles havien d’estar signats per l’autor/a, i es distribuïa de forma gratuïta.
00
Nº0: Número inaugural
Desembre de 2000. La portada d’aquest número es va imprimir amb impresora de casa, de les de xorro de tinta, en la meitat dreta de 150 fulls A3. La resta de pàgines es van fer en color també, però només per a garantir un fotocopiat amb mínima qualitat.
Aquest número va intentar recuperar la diversitat d’articles i d’opinions de la primera època. Festes del poble fetes pel poble? A propòsit del parany, una crítica al consumisme o la reivindicació històrica de millores al local del Casal Jove, entre altres temes tractats.
01
Nº1: Falten diners per a la joventut
Maig de 2001. Diferents joves del poble expressen el que pensen sobre l’alienament de les festes, l’ús de la publicitat actual, la situació del desert de les palmes. Textos reivindicant millores a la inversió en joventut al poble es barrejen amb consells per fer una web, o per a consumir menys conservants en la nostra dieta. Una publicació diversa amb moltes inquietuds.
02
Nº2: No més promeses
L’editorial d’aquest número publicat a l’agost de 2001 ja planteja un dels històrics temes de Camí Nou: Recollir opinió diversa i escriure en valencià, no implica pertanyer a cap partit. Els joves del moment plantegen poder opinar i criticar a qui governa sense que això implique fer el llit a altres partits. Per primera vegada, apareix sobre la taula la necessitat d’acceptar que la ciutadania organitzada en associacions també pot opinar del que es fa al poble i ser crítica amb tot el que és millorable.
03
Nº3: Feliç Gula
Un número editat al desembre de 2001 ha de tornar a parlar dels excesos del Nadal.
04
Nº4: 3 mones
L’alcalde de Benicàssim ja ha citat prèviament al grup editor de la revista per demanar explicacions pels textos que publica. En resposta a aquesta pressió adulta, els joves editen un número titulat «Les 3 mones que ens governen».
Les conseqüències no tardaran en arribar. Aquest número és l’últim què s’imprimeix a la copiadora que l’ajuntament, fins al moment, facilitava de forma civilitzada i colaborativa.
(Exemplar digitalitzat gràcies a la col·laboració de Daniel Rovira Gasulla)
05
Nº5: En flames
S’apropen eleccions muncipals i la revista Camí Nou fa un recordatori de les necessitats de la joventut i de l’imcompliment de les promeses dels programes electorals. La reivindicació del nou Casal Jove (de la reforma i de l’ampliació a la part de Correus) és un element central.
És meravellosa la contraportada, que fa una crònica futurista sobre la distòpia de no tindre un Casal Jove a l’any 2043. Exquisit document.
06
Nº6: Les Cases de Joventut
Desembre de 2002. Manolo Lliberós s’estrena com a ilustrador de la portada, sota el lema «Mou-te, Associa’t!».
En el context de les reunions per a que l’alcalde i la regidora de joventut expliquen les millores previstes al Casal Jove a la Junta de la Quelcom, aquesta publicació recorda la importància no tant de l’espai, sinó del model de gestió, i reivindica al llarg de tot el número la necessitat d’aplicar la gestió associativa i el model de Cases de Joventut Europees per a garantir un projecte educatiu i democràtic.
07
Nº7: Vull ser alcalde
Un número editat al maig de 2003.
08
Nº8: Cursa per l’alcaldia
Un número editat al novembre de 2003 que parla de les eleccions municipals ocorregudes al maig del mateix any (uns mesos abans).
Lamentablement no tenim cap exemplar d’aquest número per enllaçar en pdf.
Demanem la col·laboració veïnal: si teniu algun exemplar en bon estat i podeu digitalitzar-lo, envieu-nos el pdf!
Setmana de Tardor i Joventut de Benicàssim: 25 anys d’activitats juvenils
Una de les tradicions més establertes a Benicàssim ha sigut la Setmana de Tardor i Joventut. La seua programació estava destinada a la població jove del poble, en els mesos posteriors a l’estiu, en els que l’oferta turística es reduía i la joventut tenia menys oportunitats culturals. A més, la proposta sempre va tindre una naturalesa participativa, en la que s’intentava programar tot allò que la pròpia gent jove del poble estiguera disposada a organitzar per sí mateixa.
Això va convertir esta setmana en el moment ideal per a generar llaços comunitaris.
Tenim constància que la primera va ser l'any 1988, i van continuar actives en diferents formes fins l'any 2012.
00
2008: XXI Tardor i Joventut, la tardor d'Estem Vius
Una de les coses que marquen aquesta setmana de Tardor i Joventut és la presentació de la primera obra al Teatre Municipal de Benicàssim del grup local de teatre «Estem Vius».
02
2013: XX Concurs de narrativa jove
Si observem els premis atorgats, hi ha una baixada important de les persones que presenten textos a les variants en valencià, i una baixada de la participació important.Ens falta gran part de la informació sobre les setmanes de tardor, detalls que poden ser importants per a conservar el relat i algun document. Acavem de començar aquest treball de documentació. Paciència!
Si cap lector/a vol enviar-nos un document, audio o text explicant, el penjarem o transcriurem ací.
Recuperar publicacions locals/comunitàries en paper
Hi ha gent que creu que caldria recuperar les publicacions locals amb caràcter comunitari
La revista Camí Nou va nàixer per a ser mitjà d’expressió de la gent jove del poble. Es feia de forma col·laborativa, i tenía una funció important en l’adquisició de competències emprenedores en el seu procés d’el·laboració, i competències i hàbits democràtics respecte al què suposa publicar la teua opinió en un mitjà de comunicació.
Què opines sobre estes revistes de curta tirada i fetes de forma artesanal? Tenen sentit actualment?, conta'ns la teua opinió.